Clara té 19 anys, estudia segon d’Història, fa hores en un bar de copes i manté una relació una mica tempestuosa amb el Pau. Es considera una noia vitalista i la seva vida transcorre amb les preocupacions i les alegries pròpies de la seva edat. Fins que de sobte apareixen els primers símptomes: Insomni. Fatiga. Manca de concentració.

Una història de salut mental en primera persona

«El meu diagnòstic és que tinc fòbia social crònica, o sigui por de relacionar-me amb la gent. Jo, que fa vint anys que em dedico a l’entreteniment; jo, que fa vint anys que em poso sobre un “escenari” cada dos per tres, a la tele, a la ràdio, fent presentacions en directe o gravades; jo, a qui veieu extravertit i sociable, tinc fòbia a les relacions socials. O sigui que, bàsicament, tinc por. O l’he tinguda. Bé, ja us aniré explicant com ho vaig descobrir i com ho hem tractat, tot això, perquè la cosa té tela».

El popular periodista i actor Roger de Gràcia explica per primera vegada la depressió que pateix des que van començar els primers símptomes el dia del seu desè aniversari. Un llibre colpidor, ple d’humor i autoparòdia, que és un cant de dolor però també un crit d’esperança per a tanta gent que calla i que ho viu d’amagat.

Més enllà de l’art «dels folls», molt més enllà de l’art «outsider», els artistes d’art brut són, per damunt de tot, creadors fabulosos. Capbussa’t gràcies a aquest còmic en les mitologies particulars d’artistes com Henry Darger, Carlo Zinelli, Madge Gill, Adolf Wölfli, Jean Perdrizet, Mary T. Smith (i del mateix Oriol Malet, que els fa aquest enorme homenatge acompanyat del galerista Christian Berst). Et convidem a una visita guiada al pinyol fascinant d’un món encara massa desconegut, el món de l’art brut, a través de les obres i les peripècies d´alguns dels seus principals creadors.

Aquest és un llibre sobre salut mental que ens interpel·la a tots, en especial a qualsevol persona que tingui interès o estigui en contacte amb persones amb discapacitat intel·lectual, siguin familiars, educadors, mestres, professionals de la salut mental, etc. Neix de la inquietud de recollir l’experiència de gairebé vint anys treballant en el camp de la salut mental amb persones amb discapacitat intel·lectual.

La Laura pot veure els morts. I, encara que la seva família va intentar guardar-lo en secret, al seu petit llogaret gallega els rumors corrien més ràpid que ella: va créixer sent una nena solitària, trista, aïllada en un ombrívol pau envoltat de supersticions i llegendes. Però llavors va arribar la universitat, la Laura es va traslladar a Madrid i va poder tornar a començar… o això pensava. Perquè un dia es creua amb una bella jove de cabell fosc, que també sembla capaç de sentir els morts. I, tot i que han passat més de deu anys, és idèntica a la dona amb qui va somiar Laura al mudar-se a la pau, just abans que comencessin les seves visions.

La brontofòbia, o la por patològica a les tempestes, es considera un terror infantil, però són molts més els adults afectats.
L’erotomania o obsessió amorosa és tant l’angoixa incontrolable per l’amor no correspost com l’autoengany de sentir-nos desitjats per algú.
La gerascofòbia, emparentada amb la coneguda com a síndrome de Peter Pan, descriu l’aversió davant la vellesa o l’envelliment dels qui estimem.
La coreomania és la necessitat imperant de ballar sense treva fins a caure rendit. Més de la meitat de la població mundial pateix nomofòbia, el pànic desmesurat a no tenir el telèfon mòbil a mà.

A tots, sense excepció, ens obsessiona alguna cosa. Mentre la societat considera defectes imperdonables les fòbies i manies dels seus individus, tan sols entendre-les pot ajudar-nos a comprendre’ns i comprendre els qui ens envolten. Per reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Per sentir-nos una mica menys sols.

En aquesta obra, ja un clàssic de la teràpia breu, s’investiguen nous enfocaments psicoterapèutics que permeten la solució ràpida i efectiva dels problemes relacionats amb formes greus de por, pànic i fòbia. Combina les teories cibernètiques i constructivistes amb els procediments de suggestió de Milton Erickson, i incorpora nous enfocaments teòrics de la psicosociologia.

Giorgio Nardone explica una investigació empírica de gran abast dirigida al camp clínic: presenta protocols que detallen els aspectes de la construcció coherent d’estratègies terapèutiques i dues teràpies transcrites en totes les seqüències. La seva exposició es converteix en un tractat no només sobre el canvi i la solució al problema de la por sinó també sobre la seva formació i persistència.

Amb freqüència, pensem que l’estigma és una qüestió merament formal, una idea que s’ha de treballar, un conjunt d’atribucions errònies provinent de gent desinformada. L’estigma té conseqüències directes en la vida de les persones amb problemes de salut mental. Malgrat aquesta realitat, ens trobem amb experiències plenes d’esperança.