Fons

La Biblioteca Pilarin Bayés compta amb una col·lecció de 95.150 documents (dades de 2021) que inclou el fons de l’Àrea d’Adults, l’Espai Jove i l’Àrea Infantil, segons l’edat del públic a qui van dirigits. D’aquests, 11.587 documents són audiovisuals. La Biblioteca també disposa d’unes 750 partitures musicals de diferents estils i per a diferents tipus d’instruments.

La biblioteca també ofereix uns 150 títols de revistes i diaris de temàtica variada, alguns en altres idiomes.

Col·lecció local

La Col·lecció local està formada per tots aquells documents que tenen alguna relació amb la ciutat de Vic o la comarca d’Osona, així com els llibres i audiovisuals els autors dels quals són vigatans o osonencs.

Volem destacar el tracte especial que ens dispensen molts autors locals, ja que sovint són ells mateixos els que ens faciliten les seves obres. D’aquesta manera, podem garantir la difusió i conservació d’aquests documents.

Com que la Biblioteca Pilarin Bayés té com a base el fons de dues antigues biblioteques de la ciutat (la Biblioteca Jaume Balmes i la Biblioteca de “La Caixa”), la col·lecció local conté obres de gran valor documental que posem a disposició dels usuaris.

Gran part de la producció vigatana publicada al llarg del temps es pot consultar en aquesta secció de la Biblioteca. La transcendència històrica d’alguns personatges de Vic i Osona permet trobar obres i estudis d’autors tan reconeguts com Jacint Verdaguer i Jaume Balmes.

A més, també hi trobem documents audiovisuals de músics, grups i compositors vigatans i osonencs, i el fons musical del Mercat de Música Viva de Vic.

MARIA ÀNGELS ANGLADA

Poeta, novel·lista, crítica i assagista literària nascuda a Vic (1930-1999). Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Li van atorgar premis com el Josep Pla i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, va conrear la crítica literària, amb atenció especial als poetes catalans i italians, la poesia, la narrativa i els estudis clàssics.

Maria Àngels Anglada va ser un dels noms finalistes en el procés de participació ciutadana per a la tria del nom de la Biblioteca Pilarin Bayés.

Círcol literari

L’any 1860, un grup de 55 persones que representaven els diversos estaments socials de la ciutat van fundar el Círcol Literari de Vic amb l’objectiu de proporcionar als socis, per a  les seves hores de lleure, espais dignes i profitosos, procurar el bé general de la ciutat i treballar per enlairar el bé cultural dels ciutadans.

El Círcol va acollir moltes activitats culturals i acadèmiques i la seva col·lecció de peces d’art va ser la base del que avui és el Museu Episcopal de Vic.

Els seus socis  van cedir llibres i revistes de la seva propietat per crear una nodrida biblioteca, que va arribar a tenir 7000 volums. Jaume Balmes va cedir un exemplar de totes les obres que va editar, i el mateix van fer altres socis i simpatitzants de l’entitat.

Dels volums de la biblioteca cal destacar la col·lecció gairebé completa del Diari de Barcelona i un gran nombre de diaris i revistes locals: La Veu del Montserrat (dirigida pel canonge Collell), El AusetanoEl AusonenseEl Eco de la montañaEl Pueblo vicense, etc.

Aquestes publicacions les podreu trobar a: Trencadís. Fons locals digitalitzats

També acull les primeres edicions d’obres de Jacint Verdaguer, amb dedicatòria autògrafa del poeta; uns fragments del manuscrit de La PassióDesgracias de Vic o Breve historia de las que causó el Meder en la madrugada del 8 d’octubre de 1863, de Francesc d’Assís Aguilar i J. Salarich (1863); El Archivo Municipal de Vic, de J. Serra i Campdelacreu (1879), etc., així com nombrosos llibres de medicina, i molts volums d’història i teologia impresos als segles XVI i XVII.

El seu bibliotecari, Josep Serra i Campdelacreu, arxiver de Vic, va ser l’ànima de la biblioteca.

L’any 1867 es va crear l’Esbart de Vic, un grup de poetes que es reunia  en les esbartades celebrades a la Font del Desmai per llegir-hi poesia. Aquest grup estava format per autors com  Jaume Collell, Josep Serra i Campdelacreu, Martí Genís i Aguilar o Jacint Verdaguer. A partir d’aquesta data s’estableix una col·laboració bastant assídua dels joves de l’Esbart a les Acadèmies del Círcol.

Molts anys després de la dissolució de la societat, l’any 1930, una part de la biblioteca del Círcol Literari de Vic es va cedir en dipòsit a la Biblioteca Jaume Balmes, antecessora de la Biblioteca Joan Triadú, i la resta, els incunables i documents de més valor, es va cedir a la Biblioteca Episcopal.

Els documents d’aquest fons especial estan integrats en el catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Alguns estan digitalitzats i es poden consultar a: Círcol literari de Vic.