INCLUSIVITAT
No parlar, no significa no tenir res a dir
Un nen amb discapacitat continua sent, abans de tot, un nen: amb desitjos, il·lusions i ganes de fer coses com qualsevol altre. Massa sovint, però, les barreres es troben en l’entorn: a la ciutat, a l’escola, en l’esport…
Aquesta és la història de l’acompanyament d’un infant perquè pugui ser feliç formant part de la nostra societat.
Consulteu a continuació la bibliografia per complementar aquesta lectura:
La Carolina tenia trenta-dos anys quan va donar a llum a la seva segona filla. Aquesta vegada tenia clar que volia gaudir més de la maternitat i ho tenia tot organitzat per facilitar-se la nova vinguda. Però la vida tenia uns altres plans per ella i per les expectatives que havia posat en la seva filla.
A l’any d’haver nascut, la Irai és diagnosticada amb una malaltia minoritària greu que trasbalsarà el món emocional de la família i els que se senten a prop. Enmig d’aquest “tsunami emocional”, la Carolina troba la manera d’agafar aire enviant correus a cor obert a la Lluna, la seva amiga i psicòloga. La Lluna acull i acompanya cada fase del camí abraçant els sentiments i omplint de recursos la motxilla de la seva amiga. Totes dues aprenen a cada pas i transiten enmig de la tempesta.
El relat, totalment verídic, explica un procés de resiliència que pren l’escriptura i la conversa com a fil conductor per expressar la commoció de la incertesa, el dolor i la pèrdua, alhora que l’impuls de vida que transforma i asserena.
El recull epistolar de les cartes intercanviades entre la Carolina i la Lluna aquí compartit, vol ser una aportació alhora que un bàlsam per aquells que, d’una manera o altra, viuen un dol ocasionat per la pèrdua de la salut.
Aquest llibre vol reivindicar que tots som casos únics. No vol ser un recull de relats, vol ser un recull de persones: persones que no funcionen com la majoria, però que tenen noms propis i maneres de ser pròpies i històries pròpies. No som una cadira de rodes, ni una malaltia ni un quocient intel·lectual. Som moltes coses. Som únics i singulars.
La Cristina és mare per primera vegada, però no tot és alegria. Diagnostiquen una malaltia del cor al petit Marc. Van passant els anys fins arribats a l’adolescència quan per fi arriba el moment del trasplantament. En Marc ja té un cor sa i les visites mèdiques es van espaiant. Per contra, els llaços més estrets, entre mare i fill, comencen a mostrar-se més fràgils i desvalguts. Una història tendra i punyent sobre la maternitat, la fragilitat humana i la lluita per la vida.