GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Els dies que no s'obliden
En Quimet tenia 9 anys quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola. Foren 3 anys de conflicte bèl·lic, marcats per la por, la destrucció, l’escassetat d’aliments i de productes bàsics que han quedat ben gravats en la seva memòria. La GCE va marcar la infantesa d’en Quimet, testimoni de la violència d’aquells temps de crema d’esglésies i persecució de capellans, de racionaments, de refugiats que arribaven a Vic fugint de les tropes franquistes.
Un conflicte que va acabar amb l’entrada de les tropes nacionals a la ciutat; així es va encetar una nova etapa de repressió i silenci.
Consulteu a continuació la bibliografia per complementar aquesta lectura:
La Guerra Civil espanyola de Paul Preston, un dels hispanistes de més prestigi internacional, és un dels textos de referència sobre el conflicte que va assolar Espanya entre 1936 i 1939 i que va marcar la resta del segle XX. En reconstruir la complexa trama de l’enfrontament bèl·lic amb precisió i lucidesa, constitueix un llibre imprescindible a l’hora d’abordar la violenta realitat que va viure aquest país.
Ara, quan fa vuitanta anys del cop d’estat que va desencadenar la guerra, el jove historicista José Pablo García adapta el llibre de Preston al format còmic oferint-nos una història en imatges que pretén aproximar a les noves generacions el relat comú d’aquella tragèdia col·lectiva, però sobretot contribuir a preservar la memòria del que va ocórrer, una cosa imprescindible per a l’exercici quotidià de la democràcia.
L’avi matern de l’autor, l’espanyol Antonio Soto Torrado, va sobreviure al camp de concentració de Mauthausen, on va romandre presoner de 1940 a 1945. El seu objectiu al final de la seva vida: no morir abans que Franco! El seu avi patern, Josep Sala, també espanyol, va ser internat en el camp de Argelès-sur-Mer. Va escapar durant un trasllat i es va unir als maquis. La transmissió de la història familiar d’una generació a una altra el que constitueix el nucli d’aquesta història.
Espanya. Estiu de 1936. El cèlebre escriptor Miguel de Unamuno decideix secundar públicament la rebel·lió militar que promet portar ordre a la convulsa situació del país. Immediatament, és destituït pel govern republicà com a rector de la Universitat de Salamanca. La deriva sagnant del conflicte i l’empresonament d’alguns dels seus companys fan que Unamuno comenci a qüestionar la seva postura inicial i a sospesar els seus principis.
La història real de Leoncio Badía, jove republicà obligat a treballar d’enterramorts; de José Celda afusellat i enterrat en una fossa comuna, exemple de les desenes de milers d’espanyols que van ser represaliats de manera salvatge pel règim franquista; i de Pepica Cel·la, filla de José, que tenia 8 anys quan van matar al seu pare i, ja octogenària, espera poder recuperar per fi les seves restes per a restaurar la seva dignitat.