El 13 de gener de 1998, Ramón Sampedro va aconseguir allò per què lluitava legalment des de feia trenta anys: la seva pròpia mort. Des que el 1968 va quedar prostrat al llit per culpa d’un accident fatal, es definia a ell mateix com “un cap viu dins d’un cos mort i el seu gran anhel era alliberar-se d’aquell infern de què no podia escapar sense l’ajuda d’altres persones.

Cartes des de l’infern és l’estremidor testimoni d’un home que va buscar la llibertat a través de la mort. El seu cas va obrir un gran debat sobre l’eutanàsia que es va anar esmorteint després de la mort de Sampedro; mort que probablement fou assistida per algú que creia en el seu dret a un final digne.

Morir en llibertat vol dir poder triar el moment i la manera de posar fi a la pròpia vida, amb l’ajuda de professionals de l’àmbit sanitari, quan la mort ja no és la pitjor de les alternatives. Sense entrar al debat sobre què són la vida bona i la bona mort, l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona ha advocat sempre per la despenalització de l’eutanàsia i el suïcidi assistit en determinades circumstàncies, com a drets fonamentals que l’Estat hauria de garantir als ciutadans. Així es reflecteix als escrits que l’Observatori ha publicat sobre el tema des del 1994 fins a l’actualitat, reunits a la primera part d’aquest volum. D’altra banda, a la segona part es reprodueixen textos i materials d’EXIT-ADMD Suisse Romande, una de les organitzacions que a Suïssa faciliten l’ajuda al suïcidi en un marc plenament legal, amb la voluntat de donar a conèixer les finalitats i el funcionament d’aquestes entitats. La informació que ofereix Morir en libertad contribuirà sens dubte a aclarir les bases d’un debat, molt distorsionat per prejudicis de tota mena, que afecta tant la qualitat democràtica de la societat com el ple exercici de la llibertat individual.

A la Buena muerte l’autor aborda el problema de l’eutanàsia des d’una perspectiva oberta i social, si bé tractant de valorar en essència el punt de vista jurídic. Això suposa enfrontar-se a un dels assumptes més complexos que actualment ocupen la societat, especialment al Dret Penal i per descomptat al legislador mateix. Més encara amb la vigència de la regulació plantejada al seu dia pel Codi penal del 1995 i posada en ocasions en dubte per l’opinió pública. Es tracta doncs d’una matèria molt confusa respecte a la qual metges, juristes —principals implicats en el problema—, sociòlegs, filòsofs, teòlegs o fins i tot com sabem directors de cinema (alguns recent i merescudament oscaritzats per adaptar excel·lents visions sobre el tema) no aconsegueixen posar-se d’acord.

En aquest llibre es tracta així mateix d’analitzar els aspectes internacionals més rellevants per advertir així quines són les regulacions d’altres països que poguessin tenir rellevància dins del nostre entorn jurídic i cultural.

Arribem així al nucli jurídic del text que ve a ser un judici crític sobre el bé jurídic VIDA: en primer lloc com a Dret fonamental regulat a la Constitució espanyola de 1978, enfrontat amb altres drets igualment regulats; en segon lloc intentem definir la tutela d’aquest bé jurídic, i en tercer lloc l’anàlisi dels conceptes íntimament relacionats amb l’anomenat “homicidi consentit” així com els aspectes transcendentals de l’anàlisi juridicopenal i de la postura mèdica.