EMIGRAR
El fals somni europeu
Als 17 anys vaig decidir emigrar de Gàmbia per la falta d’oportunitats econòmiques amb un viatge marítim cap a les illes Canàries organitzat sota falses condicions. Després d’arribar a Espanya com a menor estranger no acompanyat, vaig passar per diferents recursos d’acollida. Finalment, a Vic vaig trobar el suport social necessari per regularitzar la meva situació, accedir a un habitatge, continuar la meva formació acadèmica i poder iniciar, per fi, el meu projecte de vida.
Consulteu a continuació la bibliografia per complementar aquesta lectura:
El fenomen de la immigració sacseja tot el món. Cada dia els mitjans publiquen notícies sobre persones que
han deixat els seus països; la immensa majoria, a la força.
A Els invisibles, una trentena de persones expliquen en primera persona la seva vida abans i després d’arribar
a Catalunya. Per què van marxar, com van arribar, com van ser rebuts, com es troben ara. Amb el cor
obert, parlen des del sirià que va perdre un peu en la seva odissea per Europa fins al manter senegalès que
cada dia surt de casa amb el dubte de si tornarà o anirà a petar al calabós; un noi marroquí que va arribar
sota un camió, una ex-campiona de natació sincronitzada russa, una periodista mexicana…
Vides diferents, totes intenses, plenes d’entrebancs, dolor, il·lusions i força de voluntat; unes autobiografies
apassionades amb escenes pròpies de Charles Dickens.
Dues dones. Una terra. Una terra d’acollida, una terra d’enyorança. Una de les dones és immigrant, i arriba a la Plana des d’una llunyana Barcelona, quedant esmaperduda al principi i meravellada més tard, de totes les coses que pot oferir un tros de terreny envoltat per la boira. L’altra dona és emigrant, i abandona la seva terra natal, tot canviant la boira per la neu. Aquest llibre de records inesborrables ens parla de benvingudes, de comiats, de terres que s’assemblen, de boires que amaguen, de gent que acull, de persones que es troben a faltar.
Aquesta es una història real. És un relat teixit a parítir de les experiencies viscudes per l’Ada, una noia catalana filla de pares d’origen subsaharià. El periple de l’Ada ens serveix per explicar el que amaguen determinades tradicions a les quals són sotmeses nenes i noies que viuen a Catalunya, aquí i ara. Una realitat que tenim a prop i que poques vegades es fa visible.
La Laila, nascuda a la ciutat marroquina de Nador el 1977, va arribar a Vic amb la seva família quan tenia vuit anys. Aleshores va començar el procés d’adaptació a una nova cultura i a uns nous costums, però també es van desencadenar un seguit d’emocions que la marcarien per sempre.