El que no es diu és com si no existís, li havia dit un dia l’avi. I ja era hora d’existir-hi. L’Àlex, fins aquell moment, només havia viscut de portes endins. Ara ja no hi havia marxa enrere. La càmera encesa li demanava que parlés. Soc l’Àlex, un noi transsexual. Obro aquest blog per compartir amb vosaltres la meva vida. Qui em conegui i vegi aquest vídeo entendrà moltes coses, o fins i tot no comprendrà o no voldrà comprendre res. El que és diferent espanta, fa vertigen perquè ens obliga a qüestionar-nos tantes coses… Per això faig aquest vídeo, perquè no vull tenir por ni vergonya de ser qui soc.

Cinzia és una història d’autoacceptació, una novel·la gràfica que et colpeja primer amb el seu increïble humor i després s’instal·la directament al cor, trencant una llàgrima. Al centre d’aquesta muntanya russa d’emocions sempre hi ha ella, simplement Cinzia: un personatge complex, fort i fràgil, intensament humà com tots nosaltres, dividit entre l’impuls de ser un mateix i la pressió de ser homologat amb els altres.

Document que aporta informació sobre els recursos necessaris per afrontar situacions de vulnerabilitat i dependència des d’una perspectiva LGBT.

Aquesta guia ha de servir per protegir el benestar de les persones que som LGTB, especialment per preveure el futur, viure el present i donar recursos davant de possibles situacions indesitjables de vulnerabilitat i dependència per a nosaltres i el nostre entorn.

La novel·la recorre l’adolescència d’una nena atrapada en un cos que no sap habitar, que intenta comprendre’s a si mateixa i al món en el qual viu, des de la seva infància en una família de classe obrera en el barri de Sant Blas, arrasat per l’heroïna en els anys vuitanta, fins a les nits clandestines en el centre de Madrid dels noranta. Com en una versió bastarda del viatge de l’heroi, ionquis, dives pop i àngels caiguts l’acompanyen en un recorregut vital en el qual, al final, seran altres dones els qui l’ajudin a superar la violència que troba a cada pas.