ESCLEROSI MÚLTIPLE
Quan la malaltia arriba per quedar-s'hi
Un matí, quan em vaig llevar, la cama dreta es negava a moure’s. Quinze mesos més tard, després d’un llarg periple per diferents metges i hospitals, va arribar el diagnòstic: esclerosi múltiple. Va acabar la incertesa i va començar una nova realitat: en aquell moment vaig saber que la malaltia m’acompanyaria per sempre més.
Consulteu a continuació la bibliografia per complementar aquesta lectura:

Ramon, pare de família, viu per a la feina fins que el seu cos comença a fallar. Diagnosticat d’esclerosi múltiple, sembla que tots els pronòstics indiquen que en un any no serà capaç de caminar ni 100 metres. Ramon decideix plantar cara a la vida participant en la prova esportiva més dura, el triatló de llarga distància ironman. Amb l’ajuda de la seva dona i el rondinaire del sogre, el Ramon inicia un peculiar entrenament en què lluitarà contra les seves limitacions, demostrant-li al món que rendir-se mai és una opció.
Que la vida va de debò la Gina ho descobreix de cop: encara té l’adolescència a prop, i l’edat adulta, amb tots els compromisos, li cau molt lluny. Però un dia es desperta amb una sensació estranya al cos i després de mesos de proves i espases de Dàmocles, li cau a sobre un diagnòstic mèdic greu i inesperat. I necessita començar a prendre decisions.
“Conviure amb la mort “, escriu Teresa Pàmies, “no és pactar, dialogar, consensuar el dia a dia amb ella. És un forcejament que, a la llarga, guanyarà la mort, però la vida s’enforteix en resistir l’embranzida, en superar una malaltia, en reviscolar l’ànim decaigut, en sentir-se estimat i respectat, i satisfer, de tant en tant, els batecs de la carn i les pretensions de l’ego”. Teresa Pàmies aborda el tema de la mort amb una mirada lúcida i serena, com un procés natural que forma part, des del moment de néixer, de la nostra pròpia vida. L’autora de L’aventura d’envellir recull en aquest nou llibre pensaments que filòsofs i poetes de tots els temps han escrit sobre la mort. La gran lliçó que ens espera és que aprendre a conviure amb la mort vol dir, també, lluitar-hi sense deixar mai de viure la vida amb plenitud.
Com afrontar el dol de la nostra mascota i millor amic? El gat, com tots els éssers vius, es mor un dia. Els pares del nen, tristos, no saben com abordar el tema amb naturalitat. Per aquesta raó, elaboren una sèrie d’històries per camuflar i fer aquesta pèrdua més assimilable. Però sovint els nens són molt més capaços d’entendre la realitat de la mort del que pensem i no es necessari sobre protegir-los.