Clara té 19 anys, estudia segon d’Història, fa hores en un bar de copes i manté una relació una mica tempestuosa amb el Pau. Es considera una noia vitalista i la seva vida transcorre amb les preocupacions i les alegries pròpies de la seva edat. Fins que de sobte apareixen els primers símptomes: Insomni. Fatiga. Manca de concentració.

Aquest és un llibre sobre salut mental que ens interpel·la a tots, en especial a qualsevol persona que tingui interès o estigui en contacte amb persones amb discapacitat intel·lectual, siguin familiars, educadors, mestres, professionals de la salut mental, etc. Neix de la inquietud de recollir l’experiència de gairebé vint anys treballant en el camp de la salut mental amb persones amb discapacitat intel·lectual.

Amb freqüència, pensem que l’estigma és una qüestió merament formal, una idea que s’ha de treballar, un conjunt d’atribucions errònies provinent de gent desinformada. L’estigma té conseqüències directes en la vida de les persones amb problemes de salut mental. Malgrat aquesta realitat, ens trobem amb experiències plenes d’esperança.

Més enllà de l’art «dels folls», molt més enllà de l’art «outsider», els artistes d’art brut són, per damunt de tot, creadors fabulosos. Capbussa’t gràcies a aquest còmic en les mitologies particulars d’artistes com Henry Darger, Carlo Zinelli, Madge Gill, Adolf Wölfli, Jean Perdrizet, Mary T. Smith (i del mateix Oriol Malet, que els fa aquest enorme homenatge acompanyat del galerista Christian Berst). Et convidem a una visita guiada al pinyol fascinant d’un món encara massa desconegut, el món de l’art brut, a través de les obres i les peripècies d´alguns dels seus principals creadors.

La Laura pot veure els morts. I, encara que la seva família va intentar guardar-lo en secret, al seu petit llogaret gallega els rumors corrien més ràpid que ella: va créixer sent una nena solitària, trista, aïllada en un ombrívol pau envoltat de supersticions i llegendes. Però llavors va arribar la universitat, la Laura es va traslladar a Madrid i va poder tornar a començar… o això pensava. Perquè un dia es creua amb una bella jove de cabell fosc, que també sembla capaç de sentir els morts. I, tot i que han passat més de deu anys, és idèntica a la dona amb qui va somiar Laura al mudar-se a la pau, just abans que comencessin les seves visions.