El passat 25 de març va morir a Lisboa Antonio Tabucchi, considerat un dels escriptors de referència de la literatura europea. Era italià de naixement, de l’any 1943, en plena  Segona Guerra Mundial i, concretament, del 24 de setembre, dia en què els aliats van començar a bombardejar Pisa, lloc on va néixer l’autor, per lluitar contra Mussolini i alliberar Europa del feixisme.

Profund coneixedor de la llengua i la cultura portuguesa, la seva història d’amor amb la cultura lusitana va començar per casualitat quan, en un viatge a Paris durant la seva època d’estudiant universitari, va topar amb un poema de Fernando Pessoa, Tabaqueria traduït al francès. El va commocionar de tal manera que va decidir aprendre portugués per poder entendre millor Pessoa i la seva obra. I així, va esdevenir el millor especialista, crític i traductor d’aquest poeta a l’italià. Amb els anys, acabà exercint de professor de llengua i literatura portuguesa a diverses universitats italianes. A part de les traduccions del poeta portuguès, és conegut internacionalment per la seva obra pròpia, traduïda a més de 40 idiomes i formada per assajos, obres de teatre i novel·les. Destaquen La dona de Porto Prim, El cap perdut de Damasceno Monteiro, Es va fent més i més tard, Nocturn a l’Índia, Rèquiem i especialment Afirma Pereira, que li va donar el reconeixement internacional i que es va convertir en pel·lícula amb una memorable interpretació protagonitzada per Marcello Mastronianni, una de les últimes que va fer, just un any abans de la mort de l’actor italià.

La seva gran estima per la cultura lusitana va fer que es casés amb una portuguesa, Maria José de Lancastre, una escriptora especialitzada en Pessoa i que combinés la seva residència entre els dos països fins al punt que l’any 2004 se li va concedir la nacionalitat portuguesa. De fet, ell mateix va reconèixer que a vegades, fins i tot, somiava en portuguès. Aquest afecte va ser correspost pels portuguesos i Tabucchi era considerat com un autor propi.

A Itàlia, va ser, també, conegut per les seves crítiques a Silvio Berlusconi i a la seva manera de fer i de governar i per la seva defensa dels drets humans, la democràcia i la llibertat d’informació i d’expressió. Els seus articles d’opinió a diversos diaris europeus així ho corroboraven i alguns d’ells van ser censurats a Itàlia pel seu esperit crític contra el govern del moment.

Morí als 68 anys d’un càncer de pulmó a Lisboa i les seves cendres es van dipositar alCemitério dos Prazeres (cementiri dels plaers) de la capital portuguesa, al Talhão dos Artistas, un espai reservat a personalitats de l’àmbit artístic i literari lisboeta i, al mateix lloc on va ser enterrat Fernando Pessoa, tot i que l’any 1985 la seva tomba es va traslladar al Monasterio de Belem per considerar aquesta ubicació més adequada a la importància de la figura del poeta portuguès.

El passat 2 d’abril la Casa Pessoa de Lisboa va retre un sentit homenatge a Antonio Tabucchi organitzant una lectura pública del seu llibre Rèquiem, l’única obra de l’autor que va ser escrita originàriament en portuguès i on, en un fragment, un Tabucchi convertit en personatge de novel·la passeja pel Cemitério dos Prazeres cercant l’ànima de Fernando Pessoa.