Tal dia com avui, 29 de setembre de fa 50 anys, va sortir publicada la primera tira còmica protagonitzada per Mafalda.

El seu autor és Quino, nom pel qual és conegut Joaquín Salvador Lavado, nascut a Guaymallén (Argentina) fill d’immigrants andalusos, l’any 1932. La seva vocació es deu al seu tiet Joaquín Tejón, pintor i publicista, qui va despertar en ell l’interès pel món de l’art i la il·lustració. Va començar a estudiar Belles Arts però va abandonar aquests estudis al cap de tres anys i, amb divuit anys se’n va anar a buscar feina a Buenos Aires on tenia la intenció de vendre les seves historietes còmiques a les editorials. Va passar uns anys molt durs però finalment a partir de 1954 va aconseguir publicar les seves tires de manera regular i també va començar a dedicar-se a la il·lustració publicitària. I, precisament arran d’un encàrrec publicitari, va néixer el personatge de Mafalda, que l’il·lustrador va crear per a una cadena d’electrodomèstics, però que finalment no va reeixir. Així doncs, Quino va recuperar aquest personatge i les seves aventures van començar a sortir publicades a partir del 29 de setembre de 1964 al setmanari Primera Plana de Buenos Aires.

Els personatges Mafalda és una nena de 6 anys, filla d’una família de classe mitjana de l’Argentina típica dels anys 60, que s’ho qüestiona tot. Està preocupada per la humanitat i el seu futur i per la pau mundial i per això està contínuament pendent de les notícies a la televisió i la ràdio. És pessimista i reflecteix les inquietuds socials i polítiques de l’època. Amb les seves històries denuncia els grans problemes mundials com la fam, les guerres i les qüestions mediambientals. És una gran fan dels The Beatles i no suporta la sopa, el que suposa discussions contínues amb la seva mare. Creu en la igualtat de la dona i en un futur es veu treballant per aconseguir la pau mundial a les Nacions Unides.

En un principi, a les tires de Quino, només hi apareixien Mafalda i els seus pares. El pare, un típic oficinista del ram de les assegurances, que té com a hobby cuidar les plantes de casa, queda sovint fora de joc davant les complicades preguntes que li fa la seva filla. La mare de Mafalda és la típica mestressa de casa dels anys 60 que va abandonar els estudis per dedicar-se a la família. Poc a poc, Quino va incorporar nous personatges, principalment els amics de Mafalda i el seu germà Guille:

Felipe: Somiador, tímid, ingenu i despistat, sempre angoixat per l’escola. Li agraden els The Beatles, jugar a escacs i llegir còmics, especialment El llanero solitario.

Manolito: Fill d’un comerciant del barri, propietari dels magatzems Don Manolo. Representa el capitalisme i les idees conservadores. És materialista i ambiciós, però en el fons té bon cor. A més a més d’anar a l’escola, ajuda a la botiga familiar. Odia els The Beatles, li agrada la sopa i en el futur li agradaria ser un gran executiu més ric que Rockefeller.

Susanita: És tafanera, xerraire, superficial, racista i despectiva amb els pobres. Egoista i rancorosa. La seva gran aspiració de gran és casar-se i formar una gran família.

Miguelito: És més petit que Mafalda i els seus amics. Per tant, és més innocent i somiador. I es fa grans preguntes filosòfiques que sovint queden sense resposta.

Guille: És el germà petit de Mafalda i protagonista de les entremaliadures a casa de la Mafalda. Li encanta la sopa, cosa que provoca la indignació i el fàstic de la seva germana. El seu naixement no es va veure reflectit a cap de les tires publicades, ja que va coincidir amb el tancament del diari El mundo on s’editaven les tires de Mafalda en aquell moment, a causa del cop d’estat a Argentina l’any 1966. Després d’un lapse de sis mesos, es va reprendre la publicació de Mafalda al setmanari Siete días, on Guille ja apareix com a bebè. En una Carta de presentació, Mafalda posa al dia als lectors dels canvis que hi ha hagut durant tot aquell temps.

Libertad: És l’últim personatge que es va incorporar a les tires. És més liberal que la pròpia Mafalda i té idees reaccionàries contra el sistema polític establert. De gran vol ser traductora de francès com la seva mare.

(Imatges dels personatges: www.mafaldadreamers.com)

Les tires de Mafalda van aparèixer publicades durant gairebé deu anys i durant una època, sis dies a la setmana. En tot aquest temps va canviar diverses vegades de mitjà de publicació per diversos motius (desavinences amb l’editor, tancament de la publicació…). La gran quantitat de material va propiciar que se’n publiquessin fins a deu llibres recopilatoris, el primer d’ells editat l’any 1966 i que, amb motiu de la seva gran popularitat, es va esgotar en dos dies. Sorprenentment, Quino va decidir posar fi a les històries de Mafalda i els seus amics per no perdre frescor i originalitat, doncs tenia por de fer-se repetitiu. El dia 25 de juny de 1973 es va publicar l’última tira de Mafalda a la premsa. Els llibres de Mafalda han estat traduïts a més de 30 idiomes i s’ha convertit en un personatge molt popular als països sud-americans. A Europa és especialment coneguda a Itàlia, “apadrinada” per l’escriptor Umberto Eco, Espanya, França i Grècia.

Tot i que des de l’any 1973 no s’ha publicat cap més tira còmica de Mafalda, sí que ha participat en alguns projectes, com per exemple il·lustrant la Declaració dels drets dels infants d’Unicef  l’any 1977 o en algunes campanyes per la Creu Roja Espanyola, entre d’altres. A més a més, les seves aventures també s’han convertit en sèrie de televisió i en pel·lícula.

Actualment, Mafalda continua sent un personatge plenament vigent i molt conegut i podem trobar la seva presència de manera oficial a les diverses xarxes socials:

• Instagram: @mafaldadigital
• Twitter: @mafaldadigital
• Facebook : www.facebook.com/mafaldadigital
• Pinterest: www.Pinterest.com/mafaldadigital
• Web a internet: Pàgina web de Quino
• Aplicacions oficials per a Ipad i Android

A més a més, tots els llibres que s’han publicat de Mafalda (12 en total) s’han digitalitzat i convertit en e-books. Després de Mafalda, Quino va continuar il·lustrant les seves conegudes pàgines d’humor, de fet no ha deixat mai de fer-ho, que també s’han convertit en llibres. En té més de vint publicats a diversos països.

Quino ha recollit premis arreu per la seva carrera com a dibuixant i humorista. Els més recents, aquest mateix any, la condecoració amb la Legió d’honor francesa, el premi més prestigiós de França i el Premi Princep d’Astúries de comunicació i humanitats 2014, segons el jurat:

Mafalda, una niña que percibe la complejidad del mundo desde la sencillez de los ojos infantiles. Mafalda, la principal protagonista del trabajo creativo de Quino, es inteligente, irónica, inconformista, contestataria y sensible. Sueña con un mundo más digno, justo y respetuoso con los derechos humanos. Al cumplirse el 50 aniversario del nacimiento de Mafalda, los lúcidos mensajes de Quino siguen vigentes por haber combinado con sabiduría la simplicidad en el trazo del dibujo con la profundidad de su pensamiento..

A la Biblioteca Joan Triadú de Vic podeu trobar:

• • Todo Mafalda

Altres llibres de Quino:

• ¡A mí no me grite!