En la categoria juvenil del Concurs de microrelats Obert per confinament organitzat per la Biblioteca Joan Triadú durant el confinament per la crisi del Covid-19 han resultat guardonats:

Microrelat finalista:

20 botons d’Ariadna Comas Royan (16 anys)

20 BOTONS

Tot comença amb una mirada tendra, un somriure picaresc i un primer contacte tímid. Recordes la primera vegada que ens vam veure? Era una nit freda i tothom s’ho estava passant genial, però jo no, jo només esperava. Esperava que algú s’apropés, que una nova aventura iniciés i que el meu veritable amor arribés. Va ser llavors quan et vaig veure entrar per la porta just a mitjanit. Anaves vestit de vint-i-un botons. Bé, de vint; te’n faltava un a la camisa. Aquest oblit em va fer tanta gràcia, que no vaig poder evitar fer una mitja rialla. I tu, al veure’m, et vas fer còmplice de la meva entremaliada acció. En aquell moment, érem dos desconeguts que compartíem somnis i albiràvem un possible futur junts. La nit va ser encantadora, tot i així, el meu cor encara no et va pertànyer fins dos mesos després, quan vaig ser conscient de tot allò que em podries aportar.

Els dies anaven passant i, sense adonar-me, et vas convertir en un imprescindible. Aleshores, quan millor estàvem i més confiança teníem, vaig veure com totes les promeses que m’havies fet s’esfondraven. Jo, incapaç de solucionar el conflicte, vaig passar mesos tancada a casa cuidant-me la salut. No em volia contagiar de desesperació al veure totes les coses que ja no podem fer, no volia decebre’m pensant en totes les experiències irreemplaçables que ens hem perdut i no volia recordar que encara no soc capaç de tornar a la meva vida amb normalitat, mentre tu segueixes el teu camí.

2020 vas tenir el meu cor a les teves mans i el vas trencar, espero que aviat ens puguem donar una segona oportunitat.

 

Microrelat guanyador:

La devoradora de llibres de Carla Barbens Calzadilla (15 anys)

LA DEVORADORA DE LLIBRES

I, de sobte, la Lara es desperta. No sap on és, ni com ha arribat allà; molt menys quan. El que sí sap és que vol sortir d’aquella casa al més aviat possible. Està feta de fusta, sembla molt vella i està descuidada. Tot està a les fosques. S’incorpora i el cap li comença a donar voltes. De seguida nota que té un bon trau al front. Quan se sent millor, recorre totes les parets d’aquella habitació buscant un interruptor per a obrir la llum. Està espatllat, però troba una llanterna. En obrir-la, veu que en una de les parets hi ha fotografies de noies joves, totes de la seva edat. El pànic l’envaeix quan veu que ella apareix en algunes d’aquestes fotos. Es posa molt nerviosa i intenta obrir la porta, però, com era d’esperar, no pot. Comença a cridar i a picar la paret frenèticament. De seguida sent passes. Agafa un pot de laca que ha vist i s’amaga darrere la porta. Sent com una clau dona voltes al pany. La porta s’obre. La Lara espera. La silueta desdibuixada d’un home en la foscor entra a l’habitació, però no veu la noia enlloc. Ella espera. Quan el té a prop, ruixa el rostre amb laca. Surt corrent de l’habitació i de la casa, sense mirar enrere. Segueix corrent. Està desorientada, enmig d’un bosc que no coneix. Ja es dona per vençuda, quan veu una carretera. Fa l’últim esforç i arriba al voral. Para el primer cotxe i demana al conductor que la porti a casa. Ja està fora de perill, o això creu. Fi.

És el vintè llibre que l’Ona devora en aquest confinament.

 

Finalista i guanyadora han rebut un val de 50 i 100 euros respectivament per comprar llibres a les llibreries de Vic.

Moltes felicitats!!!